Condicions d’ús
Última actualització: 15 de setembre del 2026
Fer servir OpoCat vol dir acceptar això. És curt i està escrit per entendre’s. Qui hi ha darrere i com contactar-hi, a l’avís legal; què passa amb les teves dades, a la política de privacitat.
Què és això
Una eina per preparar oposicions de la Generalitat de Catalunya —ara mateix, Mossos d’Esquadra i Agents Rurals—: el temari de cada cos, els exàmens oficials que ja han caigut, tests, repàs i el teu progrés. Res més. Cada cos té el seu material i el seu passi; el compte és el mateix per a tots.
El compte
- Cal tenir 14 anys o més per fer-te’n un. És l’edat a partir de la qual la llei et deixa decidir tu sobre les teves dades.
- Per comprar un passi en calen 18, i no és la mateixa cosa: tenir compte és estudiar, i comprar és firmar un contracte, que a Espanya un menor no pot firmar sol (article 1263 del Codi civil). Si en tens menys de 18, el passi l’ha de comprar el teu pare, la teva mare o qui et tingui a càrrec, amb el seu nom i la seva targeta. El compte pot seguir sent teu.
- El compte és personal: no es comparteix ni es cedeix. Les dades de progrés només tenen sentit si són d’una sola persona.
- La contrasenya la guardes tu. Si creus que algú altre hi ha entrat, canvia-la des d’El meu compte i avisa’ns.
- Pots esborrar el compte quan vulguis, des d’El meu compte. S’esborra tot i no en queda còpia.
Què pots fer amb el material
Fer-lo servir per preparar-te l’oposició, tant com vulguis, i imprimir-te o copiar-te el que necessitis per estudiar tu.
El que no:
- Redistribuir-lo, publicar-lo, vendre’l o fer-lo servir per donar classe o per muntar-hi un altre producte.
- Descarregar-lo en massa amb robots, raspadors o eines automàtiques.
- Fer-lo servir per entrenar models ni per alimentar cap altre servei.
Això val per al que és nostre: el temari redactat, les explicacions, les preguntes pròpies i com està organitzat tot plegat. La normativa i les preguntes oficials no són nostres: són documents públics i cadascú se’ls pot mirar a la font, que sempre està enllaçada.
Què no es garanteix
- Que aprovis. Això depèn de moltes coses que no són una eina.
- Que tot sigui correcte al cent per cent. De les preguntes del banc, la gran majoria les hem redactat nosaltres a partir de la norma, i la norma canvia. Per això a cada pregunta hi ha un botó per avisar d’una errada: quan n’arriba un, es mira, i si la pregunta està malament surt de circulació el mateix dia.
- Que això sigui assessorament jurídic. No ho és. Per a qualsevol tràmit mana el que digui la convocatòria al DOGC.
- Que el servei estigui sempre disponible. Es pot aturar per manteniment o per una avaria de fora.
Si algú fa el préssec
Es pot suspendre o tancar un compte que faci servir el servei per fer mal: raspar el banc de preguntes, intentar entrar on no toca, publicar el material o carregar-se el funcionament per a la resta. Si passa, s’avisa per correu i s’explica per què.
Preus
OpoCat té una part gratuïta i una de pagament. La gratuïta, sense pagar res i sense límit de temps: el primer tema del temari de cada cos i un test de mostra, perquè vegis com funciona abans de decidir res.
El passi és d’un cos: obre tots els temes d’aquell cos, el seu banc complet de preguntes, el repàs dels teus errors, els simulacres i el progrés. Un passi de Mossos no obre Rurals, ni a l’inrevés. Hi ha dos nivells —amb Insights IA i sense— i tres durades. Els preus, sempre amb IVA inclòs, són a la pàgina de preus de cada cos: Mossos i Rurals.
Sis mesos i dotze mesos són un pagament únic: no es renoven sols i no et cobrarem mai res que no hagis demanat. Quan s’acaba, el compte segueix sent teu i tornes a la part gratuïta —no perds res del que has contestat. Si en compres un altre abans que s’acabi l’anterior, els dies se sumen.
Un mes és diferent: és una subscripció que es cobra cada mes fins que la cancel·les, amb la mateixa targeta amb què vas pagar el primer cop. Ho pots fer quan vulguis, sense donar cap explicació, des d’El meu compte → «Gestionar o cancel·lar la subscripció» (obre el Portal de facturació de Stripe). Cancel·lar no et treu l’accés a l’instant: et queda fins al final del període que ja has pagat, i simplement no es torna a cobrar. Si en algun cicle el cobrament falla (targeta caducada, per exemple), Stripe ho torna a intentar uns dies; si no se’n surt, la subscripció es cancel·la sola i passa exactament el mateix.
Si t’has registrat quan tot era gratuït, no se t’ha retirat res: t’hem avisat per correu i t’hem donat accés a tot, tal com deia aquesta pàgina abans.
Fer-te’n enrere (dret de desistiment)
Quan compres una cosa per internet, la llei et dona 14 dies naturals per desdir-te’n sense haver de donar cap explicació i sense cap penalització. Això és el dret de desistiment, i amb el passi d’OpoCat el tens com amb qualsevol altra compra a distància.
Amb un contingut digital hi ha un matís, i val més saber-lo abans que després. L’article 103.m del Reial decret legislatiu 1/2007 diu que aquest dret decau quan passen tres coses alhora: que el contingut ja s’hagi començat a executar, que hi hagis consentit expressament, i que hi hagis reconegut que en començar el perds. Les tres, no una.
Per això, en comprar i abans d’arribar a la targeta, hi ha una casella que has de marcar tu i que diu exactament això: que vols que el passi se t’obri de seguida i que entens que amb això et quedes sense els 14 dies. Si no la marques, no es cobra res. El passi s’obre en el mateix moment en què Stripe confirma el pagament, i és llavors quan el dret decau.
Mentre el passi no s’hagi obert, el dret és sencer. Si has pagat i l’accés no se t’ha arribat a activar perquè alguna cosa ha fallat, tens els 14 dies complets i se’t torna tot.
Amb el passi d’un mes, que es cobra cada mes, els 14 dies compten només sobre el primer cobrament: és quan decideixes contractar-lo i quan es demana el consentiment. Els cobraments dels mesos següents no obren cap dret de desistiment nou —no són una compra nova, són la continuació de la mateixa—, però en qualsevol moment pots cancel·lar perquè no n’hi hagi cap més, tal com explica l’apartat de Preus.
I ara la part que no diu cap llei: això no és un parany. Si has pagat i no has arribat a obrir res, si t’has equivocat de durada, si has comprat dues vegades seguides o si hi ha hagut qualsevol error, escriu-nos i es mira. Val més tornar el que val un passi que quedar-se’ls d’algú que no els volia gastar.
Quan una compra es torna, l’accés que donava es tanca: passa sol i el mateix dia. El que hagis contestat no es toca —el progrés és teu i es queda— i simplement tornes a la part gratuïta, com quan s’acaba un passi.
Com demanar-ho. Amb un correu a hola@opocat.cat n’hi ha prou: qualsevol frase que digui sense embuts que te’n fas enrere val, i no cal cap formulari ni cap format. Es contesta com a molt tard en 14 dies i, si toca tornar els diners, es tornen pel mateix mitjà amb què vas pagar i sense cap cost per a tu.
Si el prefereixes fer servir, aquest és el model de formulari de desistiment. Copia’l, omple’l i envia’l a la mateixa adreça:
- A l’atenció de Javier Molina Magdaleno — OpoCat (opocat.cat), hola@opocat.cat
- «Per la present us comunico que desisteixo del meu contracte de compra del passi d’OpoCat»
- Data de la compra
- Nom i cognoms
- Domicili
- Correu amb què vas comprar (és el que ens deixa trobar la compra)
- Data d’avui
- Signatura, només si l’envies en paper
Canvis
Si canvia alguna cosa d’aquí, es publica amb data nova. Si el canvi és important, s’avisa per correu abans.
Llei i jutjats
S’hi aplica la llei espanyola. Per a qualsevol desacord, els jutjats del domicili de l’usuari si és consumidor; en cas contrari, els de Barcelona.
Abans d’arribar-hi, però, hi ha camins més curts i gratuïts: primer escriure’ns a hola@opocat.cat, i si no ens hi entenem, reclamar davant l’organisme de consum que et toqui. Com es fa ho explica l’avís legal.